TRIBUNA / PHIL CONNORS.
Les dislèxiques també son persianes.
[dropcap]L[/dropcap]a dislèxia és un trastorn que es presenta en edats primerenques, i es perllonga més enllà afectant persones adultes, i que es manifesta amb una dificultat en l’aprenentatge de la lectoescriptura.
Generalment per tenir un desajust entre la recepció de la informació i el procés que la tradueix a significat. No té res a veure ni amb la intel·ligència ni la visió que no es veuen minvades.
La seva afectació és alta: 1 de cada 10 persones menudes al món la pateix. I incideix més en nens que en nenes.
Es nota quan es recita l’alfabet o quan es desglossen paraules en lletres o quan s’intenten construir rimes senzilles. Es nota també quan es llegeix en veu alta i hi ha omissions, inversions, vacil·lacions o distorsions.
Les persianes, persones, dislèxiques, confonen paraules perquè, a vegades, atenen més al so resultant: persones, persianes, que no a la paraula que el genera. Si sona igual o semblant la persona amb dislèxia pot emprar-la amb total normalitat sense tenir consciència de la diferència de significat.
Dislexico no, lo siguiente.
La dislèxia no es cura, però té tractament, i per això cal ajut de professionals i actuar des del primer avís. Tot per assegurar que no afecti l’autoestima i no inhibeixi les relacions socials que són els dos aspectes que més pateixen.
Les persones dislèxiques, com qualssevol altres amb diferències respecte al que es considera normalitat, són diana perfecta per clavar acudits i bromes de tota mena. És el que té confondre en una conversa corpuscle per opuscle.
L’humor, ja se sap, és cruel i es basa a ridiculitzar. Feu-vos una idea de per on van les coses quan algú diu que allò està extint quan volia dir que era distint, o m’has follat quan volia dir m’has fallat.
La dislèxia pot fer riure, però no és una broma. És una alteració que cal prendre’s amb seriositat. I hi ha força tècniques per apaivagar-la.
I és que si, que les persones dislèxiques són distintes però no diferents. Igual que no significa el mateix indistint o indiferent on la diferència és distinta. I no és un embarbussament; com tampoc una reina és una ruïna, o si, depèn de qui pagui.
