Tribuna de JOSÉ MARIA CODERCH
14:00:32 | 13/1/2023
Quan de forma obligada, el progrés de la societat ens porta al nou món de la intel·ligència artificial, en que se’ns presenta un futur en que la IA prendrà una part important de decisions que avui exerceixen les persones, apareix una inqüestionable realitat: la gran majoria de desenvolupaments en aquesta nova tecnologia és aportada per homes.
Les persones que participen en aquests treballs de desenvolupament de IA , son majoritàriament homes, enginyers, informàtics i professionals en el projecte ( metges, arquitectes, altres ) , especialitzats en els programes i llenguatges que fan possible obtenir un resultat sobre un robot o sobre unes aplicacions informàtiques, que volen imitar l’actuació dels humans. Es cert que hi ha també dones, però son encara minoria.
Les carreres universitàries, els cursos de doctorats, màsters, que ofereixen les habilitats per ser desenvolupadors de IA, son sobre tot ocupats per homes.
Entra en debat si els homes, definits amb unes característiques estàndards –no diem normals per no excloure cap-, poden recollir el que avui s’exigeix en totes les noves aportacions culturals, socials, en que s’obliga a incorporar una perspectiva de gènere que s’entén la que aportarien les dones-també definides amb unes característiques estàndards—ho diem així també per no excloure a cap d’elles.
Si ara considerem aquest univers de colors de l’arc de Sant Martí —les categories fins ara establertes de LGTBI+Q , a les quals cal incorporar la H d’heterosexuals- establir quina es la perspectiva de gènere resulta com mínim difícil, ja que no pot quedar assignada exclusivament pels atributs femenins o no de cadascuna dels col·lectius anteriors.
La perspectiva de gènere, clar que connecta amb la paritat homes/dones necessària en tots els nivells socials, educatius ,professionals, però no ho es tot. Veiem persones dones amb atributs estàndards, que tenen una perspectiva que es confon o es similar al dels homes i a l’inrevés i tot el contrari.
Ara que Anglaterra està tant convulsa socialment per la sortida del Brexit, que moltes persones recorden a Margaret Tatcher com model per imposar canvis socials –positius o no—que va promoure per trencar el sindicalisme anglès en les lluites contra ells. Cap polític home , havia arribat tant lluny en fer-ho.
Formulem així una proposta de que la perspectiva de gènere no va lligada als atributs de cap d’ells, ja que el que importa es el “rol” o paper que les persones s’atribueixen. Simplificant : veiem homes febles i dones fortes, no hi ha una clara correspondència que permeti reservar unes conductes a uns o a altres.
El problema es que els/les desenvolupador/es, en lo successiu escriurem desenvolupad@rs, pertanyen a aquests ampli col.lectiu de LGTBI+QH, i cadascun pot tenir una perspectiva de gènere diferent, amb la qual en la realitat no queda cobert que el seu treball incorpori una perspectiva de gènere transversal i no excloent d’uns o altres.
Els robots , les aplicacions de IA , que resultin , quina perspectiva de gènere tindran? , qui pot corregir i establir que els comportaments que prendran seran vàlids i inclusius per a tots/totes?. Seran robots amb perspectiva d’homes/dones/ LGTBI+QH?. Difícil predicció.
Aquest es el punt que deurien incloure els nous desenvolupad@rs de IA. La perspectiva d’usuari real de totes les categories LGTBI+QH.
Quan en els mitjans , xarxes, llibres, pel·lícules, series, apareixen les dificultats socials que cada col·lectiu del arco iris de gènere troba, per definir el seu “rol”, aquell en que es trobarà a gust, abans ha passat una gran quantitat d’experiències, pràctiques , indefinicions, canvis reversibles o no, que li demanen molt esforç i que moltes vegades han de demanar ajuda terapèutica per obtenir una claredat sobre el seu “rol”, no diem només gènere, que decideix adoptar per mantenir un equilibri emocional. Es recomana veure Las gentiles https://www.filmaffinity.com/es/film538346.html
L’evolució de la tecnologia ja ha tingut una certa experiència en la anterior automatització dels productes i màquines per la llar ( rentadores, renta vaixelles, planxes, robots de cuina) que majoritàriament han estat desenvolupats per homes, però es ben cert que de vegades es nota que ha faltat, una perspectiva de gènere, però sobre tot una perspectiva d’usuari.
Aquest es el punt que deurien incloure els nous desenvolupad@rs de IA. La perspectiva d’usuari real de totes les categories LGTBI+QH.
Lamentablement molts desenvolupad@rs de IA, son persones que per una sobreprotecció, primer dels pares i després social , han crescut sense cap obligació en els treballs pràctics i homes / també dones , mai han fet un llit o rentat uns plats, o enfrontar-se a una Administració burocràtica, o una subministradora d’electricitat , amb sort sí amb un operador de mòbil.
Però quan arriben al seu treball de desenvolupad@rs , malgrat estudien les rutines dels serveis que volen adequar, no poden arribar a cobrir les necessitats i els problemes reals i el resultat son una insatisfacció dels usuaris que es descarrega en els operadors d’atenció al client que al seu temps no tenen formació prou i es converteixen en una mena de robots que responen inadequadament. Seran així els robots de IA?
Quina angoixa i frustració produeix la majoria de vegades tractar amb operador@s humans d’atenció al usuari i quina serà en poc temps fer-ho amb robots de IA , sense aquesta perspectiva no solament de gènere si no de practica real?
___
* La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.
