TRIBUNA CULTURAL
JOSE ANTONIO AGUADO
16/11/2023 | 12:30:32
John Adams, compositor i també director d’orquestra, presenta en estrena rigorosa a Europa la seva última creació Antoni & Cleòpatra, estrenada a l’òpera de Sant Francisco i ara al Barcelona al Gran Teatre del Liceu. John Adams és un dels pocs compositors vius que es programen als teatres d’òpera. Fins a la data, les grans obres de John Adams havien tingut a Peter Sellars com a director d’escena en peces que avui són obres clàssiques indiscutibles, com Dr. Atomic o Nixon a la Xina.
Ara els fets històrics que es narren i els personatges no són del nostre temps, cal remuntar-se a l’Egipte dels faraons i a la Roma de Juli César. En aquesta ocasió, la direcció d’escena corre a càrrec d’Elkhanah Pulitzer, i tots dos han creat una òpera on les emocions, el glamur i la passió ho són tot. Un procés molt detallista amb la col·laboració de la dramaturga Lucía Scheckner, una coneixedora dels entramats de l’obra de William Shakespeare. Aquesta producció és una poderosa experiència dramàtica de primer nivell.
Tots tenim al cap, almenys els de la meva generació, la mítica pel·lícula de Josep L. Mankiewicz que va protagonitzar Elizabeth Taylor i Richard Burton. El tema de la història romana apassiona en totes les èpoques, partint del referent polític de l’imperi de Juli Cèsar, al qual Shakespeare també va dedicar una obra. Un Imperi Romà dominat per les ànsies de poder i les ganes de diversió. Davant d’aquest Imperi, el món d’Egipte i els faraons, el misteri i la natura. La idea del compositor i de la directora d’escena és fer veure a l’espectador contemporani que el passat llunyà no és molt diferent del present, per això es fan servir imatges de vídeo en blanc i negre creades per Bill Morrison, cineasta d’avantguarda conegut per pel·lícules com Decasia, que rescaten tècniques de les pel·lícules mudes anteriors a 1930. Així que l’òpera té una lectura política des de la perspectiva moderna, ajuda també la indumentària dissenyada per Constance Hoffman. L’escenografia signada per Mimi Lien recorda el diafragma d’una càmera a l’interior de la qual té lloc el glamur de Hollywood dels seus estudis en les seves èpoques daurades.
Julia Bullock i Gerald Finley porten a l’escenari les passions entre el general romà i la faraona d’Egipte. Julia Bullock ens mostra una Cleòpatra plena d’energia i vitalitat, sens dubte va ser una de les dones que va marcar la història de la humanitat, on l’amor traspassa les portes de la mort. Dos amants dominats per la passió, plens d’encerts i grans errors. Dos amants lluny de la joventut d’un Romeu i una Julieta. Aquí l’amor de dos pensadors madurs, dos cínics que saben copar on fa mal i perdonar els enuigs, la traïció, l’abandonament, la cura dels fills i la reconciliació de tots dos.
El tenor nord-americà Paul Appleby ens va oferir un Cèsar alter ego de Mussolini, establint un paral·lelisme entre la Itàlia feixista dels anys trenta i l’Imperi Romà. El públic va aplaudir les connexions que s’estableixen entre temps històrics tan dispars, sens dubte ajudats per uns interludis meravellosos en una òpera de dos actes amb una durada aproximada de 3 hores, en les quals va sonar una de les millors partitures del segle XXI i la batuta d´un compositor que assoleix amb Antoni & Cleòpatra la seva apoteosi, és per gaudir-la d’un sol glop.
