La definició subjectiva de soroll està plena de qualificats negatius : inarticulat, sense ritme, confusió, molest, inútil, desagradable, perillós.
Així cal considerar moltes de les manifestacions de polítics, quan ho fan de manera sorollosa produint una crispació política com mínim perillosa, ja que allunya als ciutadans. La rotunda frase de Yolanda Diaz : “No hem vingut a fer soroll “ per respondre a les manifestacions crispades de Pablo Iglesias i Irene Montero sobre la llei del “ Només sí es sí “, hauria de ser motiu de reflexió per tots els actors polítics.
Les actuacions de diferents polítics amb els seus missatges verbals i no verbals d’expressió crispada, és molt desagradable, però quan la fan servir , es perquè saben que una part de les audiències compra aquesta crispació i la vota. La resposta crispada també de Irene Montero a les com a mínim insultants manifestacions dels parlamentaris del PP o de VOX, etiquetant-los com feixistes i masclistes – a tots– es un bon exemple per entendre que la crispació ha de ser substituir al debat respectuós i entenedor.
També les comparacions iròniques en la resposta a la oposició , encara que aplaudides pels seus , es una actitud molt empleada per Pedro Sanchez, en les sessions de control parlamentari del dimecres , però no ajuden a l’enteniment pels ciutadans del debat. Si volem espectacle anem al teatre .
Aquesta introducció pretén demostrar que la crispació política es una causa també d’afectació de la salut mental dels ciutadans sotmesos a dificultats i ansietats diàries, citem algunes : 1) la inflació dels preus dels productes, 2)els sous que en molts casos no arriben a fi de mes, 3) l’existència d’una guerra i d’altres conflictes en zones d’Àfrica o altres països, amb visionat d’imatges dures de sofriment 4) les pujades de les hipoteques, 5)les llistes d’espera en la sanitat , 6)la resposta dels telèfons d’atenció al públic que no contesten o que els operadors/es donen respostes moltes vegades caòtiques, insultants, decebedores i que no resolen els problemes, 7) la imposició d’obtenir cites prèvies sobre tot en els serveis públics quan veuen funcionaris sense atendre’ls… i més.
Tot això suma i suma i la salut mental es resenteix i s’agreuja al veure que els polítics que haurien d’aportar solucions estan creant només crispació en la seva actuació per captar vots.
La resposta d’una desafecció política o dels populismes no son les que donen millors resultats: 1) els anglesos es van deixar portar pels arguments del seu nacionalisme i sortir de la Comunitat Europea i avui veuen decaure el seu nivell de vida, que la City financera de Londres fins ara en la primera posició ha passat a França i que fer fora als emigrants no ha resolt els problemes del atur 2) Pablo Iglesias s’enfronta a Isabel Ayuso i perd pel seu posicionament de lluita ideològica antifeixista contra ella, però els madrilenys es donen compte que la seva Sanitat es de les que pitjor funciona.
De la mateixa manera, les desqualificacions impedeixen moltes vegades el debat dels temes: discrepar de continguts de lleis per resoldre els problemes reals de les dones, et fan la foto de masclista , si discrepes dels valors independentistes et situen en el feixisme de VOX o altres.
Ara amb calma podem debatre sobre els “forats “negres amb que es va mantenir el “procés” : la desobediència al Tribunal Constitucional que va portar a un referèndum, es veu com no justificada, per la decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit , de prohibir en Escòcia un altre referèndum i que es acceptada pel Govern de Nicola Sturgeon sense cap insubmissió del SNP en el Parlament de escocès de Holyropod.
Res que veure amb lo de “referèndum sí o sí de Junqueras i Puigdemont ,utilitzant la Generalitat i una part dels diners públics , per imposar un referèndum unilateral, l’any 2017.
Parlem ara dels temes de l’ advocat del “procés”, Boye , ara imputat per haver ajudat a narcotraficants a blanquejar diners. Ja poden dir es la justícia espanyolista però el servei als narcos sobrepassa a les funcions com advocat; o també la defensa de Laura Borràs de no acceptar que va afavorir en contractacions il·legals a un amic informàtic.
Aquest amic, implicat en tràfics de substàncies i també amb euros falsos que rebia per correu postal de Holanda per carta i que un error de la repartidora va posar en la bústia del costat i la persona que se’ls va trobar ho va denunciar als Mossos d’Esquadra. Les escoltes telefòniques van donar la pista de Laura Borràs facilitant les instruccions per fer la contractació il·legal.
Malgrat les evidències, en els judicis hi ha “escletxes” per on els advocats defensors busquen absolucions i els temes d’informàtica, escoltes telefòniques, comunicacions legals, tenen dificultats interpretatives i de fiabilitat de prova. El principi , jurídic “in dubto pro rebus” es l’origen d’absolucions com la del expresident del Parlament Torrent i altres de la Mesa del Parlament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Mentre Jordi Cuixart d’OMNIUM marxa a Suiza, l’alcaldessa de Sant Quirze amb la continuada imposició de difondre les seves consignes polítiques fent servir l’espai públic de tots, permet que davant de la façana de l’Ajuntament i ancorada en el mobiliari urbà, es col·loqui aquesta pancarta segurament la ultima, ja que ha fet pública la incomoditat amb ERC i potser no repetirà mandat i tingui el projecte d’agafar els FGC (suposem que per coherència amb la sostenibilitat ambiental aniria en tren ) cap un càrrec també públic a Barcelona.
@josecoderch
