Han saltat les alarmes per l’aplicació de la llei coneguda com “Només sí és sí“, redactada pels tècnics i revisada pels polítics del ministeri d’Igualtat (Irene Montero –Podemos). Diferents violadors condemnats han aconseguit en la revisió de la sentencia –sempre es fa quan apareix una nova llei en substitució d’altre- rebaixar les seves penes de presó. Alguns han sortit ja en llibertat, per l’aplicació d’aquesta llei, en superar el temps en presó.
No pretén aquesta Tribuna explicar els arguments sobre si aquesta llei està mal redactada o mal aplicada pels jutges. Els conflictes entre els governs i els jutges , dos dels tres poders que conformen un sistema democràtic, apareixen en tots els temps i països.
Una de les causes, en el nostre país, dels enfrontaments, és que la elecció dels que dins de la judicatura conformen els tribunals no unipersonals i els d’apel·lació i òrgans de govern ( Audiències provincials, Tribunals Superiors de Justícia de Comunitat, Tribunal Suprem , Tribunal Constitucional, Consell Poder Judicial, altres), els jutges– ells/elles– hi ha una component personal del seu dret a posicionar-se en el debat polític, respectant que no interfereixi en les seves decisions professionals.
També cal acceptar que en una democràcia s’han de respectar els resultats electorals, guanyin uns o altres, però això també s’ha d’aplicar en els jutges que son d’elecció i que han de recollir aquesta expressió dels resultats electorals, ja que el funcionament de la judicatura i de les lleis son eines clares de transformació social.
L’argument de que això no sigui així , i que només els jutges votin els càrrecs de la judicatura, no es un posicionament únic en la majoria de les democràcies, ni tant sols en les considerades més avançades socialment.
El sistema de formació inicial pel accés a la carrera judicial, quasi garanteix que els jutges/ses de primera instància no ho siguin per ingerències polítiques, però després en la cursa per accedir als càrrecs superiors judicials, això va canviant. Una part son requisits professionals, antiguitats, altres, però valorades per òrgans que en molts casos ja tenen membres designats pels partits.
No és un cas excepcional aquesta ingerència de la política—encara que en la judicatura sigui més visible–, ja que existeix també en la resta de la societat i a tots els nivells, des de el món empresarial públic i privat, a l’associatiu, en la universitat, entre els metges, els periodistes…, es troba en totes les corporacions i professions directament o amb opacitat i poca transparència. Tenir el “carnet” o ser del partit, militant o simpatitzant –públic o no–, es una realitat en les promocions professionals i socials.
Repassem les noves propostes de lleis que ens obliguen a tots a opinar, però sense poder ser experts, i que està ara molt present en els programes de TV , tertulians, entrevistes, etc.
La nova llei “trans”, també preparada pel ministeri d’Igualtat, desperta molts conflictes , ja no sols entre els diferents membres del col·lectiu LGTBI+ (feministes, altres), sino també en posicionaments difícils sobre menors. Es fa difícil que els ciutadans que estudiïn la proposta, la puguin entendre i si serà eficaç, sense discrepàncies posteriors en l’aplicació social i judicials.
Si volen comprovar la complexitat d’una altra recent proposta de llei, poden llegir la referida al delicte de sedició, que inclou una primera part de justificació de la llei –preàmbul obligatori en totes les noves lleis, per explicar el que volen aconseguir–, i que els portarà a l’any 1.822…, amb interpretacions històriques qüestionables.
A més, parlen de si a sobre de la sedició, afegiran el tema de malversació de diners públics, en que alguns volen diferenciar si s’ha produït un enriquiment personal o no.
Opino que no es acceptable aquesta diferenciació, en tot cas serà més greu i castigat si me’ls poso a la butxaca o no, però els diners públics s’han de controlar i que siguin només aplicats en les actuacions acordades en els pressupostos públics –per això s’aproven–, i la transparència i compliment de les lleis de contractació.
No es poden acceptar enginyeries comptables sense transparència per encobrir malversacions (sigui per fer referèndums que es cregui que s’han de fer o per ERES irregulars a Andalusia, per exemple ).
Els ciutadans de a peu no podem arribar a tantes profunditats jurídiques.
No pot ser tot més fàcil i entenedor? Sembla que no, al final no et queda més remei que triar una opció de les que et presenten encara que no puguis estar informat en profunditat i no pots decidir racionalment, ja que t’obligaria a llegir cada dia el BOE, el DOGC, el BOP i els milers de sentencies i recursos per estar ben informat i format jurídicament …impossible!
@jose coderch
