OVER-SEAS LEAGUE
FRANCESC BOVÉ ÀLVAREZ
17/4/2023 | 15:10:32
Fa unes setmanes els noticiaris d’arreu del món s’ompliren amb notícies sobre la prohibició d’accés a les xarxes socials dels menors de Utah (EEUU). En aquest estat nord-americà, el governador, davant dels problemes de depressió i salut mental dels menors, ha decidit que, excepte consentiment dels pares, els menors queden exclosos per llei de les xarxes socials.
En concret, aquesta llei estableix, com a regla general, la prohibició a tots els menors de 18 anys de l’estat de Utah a poder tenir un compte en qualsevol de les xarxes socials (des de Instagram, Tik Tok, Twitter fins a Facebook) establint una obligació a totes aquestes empreses tecnològiques de no permetre’ls-hi l’accés en aquestes plataformes. L’excepció a aquesta norma és que els pares donin consentiment explícit i específic als menors, plataforma per plataforma, perquè puguin tenir un compte en aquestes xarxes socials. D’aquesta manera, els menors de 18 anys d’aquest estat han quedat, del dia a la nit, fora de totes les xarxes socials.
En segon lloc, i no menys important per les seves grans repercussions, aquesta llei dona accés il·limitat als pares als comptes dels seus fills. És a dir, que encara que els pares permetin als seus fills tenir un compte en alguna o totes d’aquestes xarxes, tenen el dret a accedir a totes les publicacions fetes pels seus fills, a tots els missatges enviats i rebuts, ja siguin privats i públics, les cerques fetes en aquests, els vídeos als quals han tingut accés, etc. Davant d’això, s’han plantejat, tant des de l’àmbit acadèmic com periodístic moltes qüestions al respecte, sobretot des del punt de vista de la protecció del dret a la privacitat dels menors.
Però aquest no és un cas aïllat sobre intents per part dels reguladors de tractar el tema de l’accés dels menors a les xarxes socials i l’ús que aquests en poden fer. En primer lloc, el Regne Unit amb la creació del Children’s Code; i en segon lloc, des de el passat setembre, l’estat de Califòrnia, han implementat sistemes que es centren en regular l’estructura i la protecció de les xarxes socials, establint, per llei, una sèrie de normes que obliguen a les empreses a adaptar els dissenys dels seus sistemes als riscos que poden suposar per als menors, fent-les mes segures per a aquests tipus d’usuaris. D’altres estats nord-americans com Nova York o Maryland han començat a legislar sobre aquest tema en aquesta mateixa direcció de la llei britànica o a la californiana. En canvi, altres han optat per una aproximació molt més radical, com és el cas de l’estat de Texas que estudia establir una prohibició general d’accés als menors a les xarxes socials, sense cap tipus d’excepció o permís parental. En conseqüència, Texas vol tractar les xarxes socials, com la compra de begudes alcohòliques, res fins que siguis major d’edat.
Veurem quina és la implementació real en aquests països d’aquestes normes ja que son molts els reptes que plantegen aquest tipus de lleis en la nostra realitat actual. Però el que està clar, és que avui en dia plataformes com Facebook, Instagram, Tik Tok, Twitter son les reines de la comunicació entre els joves de gran part del nostre planeta, i sembla difícil imaginar una realitat on aquests joves estiguin exclosos d’aquestes omnipresents xarxes socials.
_
Francesc Bové Àlvarez és graduat en Dret per ESADE Law & Business School, especialitzat en dret transnacional pel Center for Transnational Legal Studies (Georgetown University) i doble màster de l’advocacia i International Business Law per ESADE Law & Business School. Està especialitzat en dret civil, mercantil i registral. Apassionat de l’art, la historia, la política, el cinema i la literatura.
_
La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.
